L’aprovació del nou reglament estatal d’accessibilitat cognitiva consolida un dret que afecta milions de persones: poder entendre la informació, orientar-se en els entorns i relacionar-se amb les administracions en igualtat de condicions.
La nova normativa arriba gairebé tres anys després que Catalunya aprovés el seu Codi d’accessibilitat, una de les regulacions més avançades de l’Estat en aquest àmbit.
Un marc estatal per fer comprensibles els serveis públics
El Consell de Ministres ha aprovat aquesta setmana el reglament de condicions bàsiques d’accessibilitat cognitiva, una norma que estableix com s’ha de garantir aquest dret en àmbits essencials de la vida quotidiana. Entre d’altres, afecta els centres sanitaris, els transports, les telecomunicacions, les administracions públiques, la justícia, els espais culturals i els processos electorals.
La norma fixa que la informació i la comunicació hauran de ser fàcils d’entendre i estar disponibles en formats accessibles, com ara el llenguatge clar, la lectura fàcil, els pictogrames, els suports visuals o les eines tecnològiques que facilitin la comprensió.
L’aprovació del reglament estatal reforça una línia de treball que Catalunya ja havia impulsat amb el Decret 209/2023, pel qual es va aprovar el Codi d’accessibilitat de Catalunya. Aquest text va incorporar de manera explícita l’accessibilitat cognitiva dins del concepte d’accessibilitat universal, juntament amb l’accessibilitat física i sensorial.
Amb la nova regulació estatal, aquests principis es consoliden ara en un marc comú per a tot el territori.
Entendre també és un dret
Per això, l’aprovació d’aquesta norma representa reconèixer que entendre la informació és una condició imprescindible per participar en la societat i prendre decisions sobre la pròpia vida.
A Som – Fundació sabem des de fa temps que l’accessibilitat cognitiva no és un complement. És una qüestió de drets.
El repte, però, no acaba amb la publicació d’una norma. Caldrà traduir els principis en canvis reals en els serveis públics, els tràmits administratius, la informació institucional i els entorns quotidians. Perquè una societat és més inclusiva quan totes les persones poden entendre què passa al seu voltant, participar-hi en igualtat de condicions i exercir els seus drets amb autonomia.