En Jesús N. està vinculat al voluntariat des de fa més de 30 anys. Ha col·laborat amb l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) i, en l’actualitat, fa de voluntari en la Fundació Once, entitat amb què coopera des de fa ja alguns anys. Reconeix que ha tingut molta sort en la vida i la forma que té de contribuir amb les causes socials és fent voluntariat.
Es va incorporar a l’equip de Voluntariat de Som – Fundació el mes d’octubre passat per acompanyar en José P. en 
activitats d’oci.
En Jesús recorda que quan el va conèixer també era present la seva tieta de 96 anys, qui se sent molt responsable del seu nebot. Comenta, entre rialles, que va superar l’examen que li va fer la tieta i quan ella ho va aprovar, va ser conscient que, a partir de llavors, ja podia fer de voluntari d’en José.
Un altre fet que el va sorprendre és que la persona que acompanya té la mateixa edat que ell i això li fa “qüestionar-se moltes coses”. És conscient que s’ha compromès a trobar-se amb en José cada quinze dies i el dimarts ja li fa la primera trucada per recordar-li que es veuran el dijous.
De moment, el tipus d’activitats que comparteixen es redueix a passejar per la ciutat i prendre un Cacaolat en un parc, perquè la majoria de llocs estan tancats a causa de les restriccions per la pandèmia. Aprofiten per parlar de futbol, del Barça i dels temes que vagin sorgint. Tenen previst anar junts al Camp Nou a veure jugar el seu equip favorit quan obrin els camps de futbol. Tots dos ho estan esperant!
Destaca que en José és una persona agradable, molt simpàtic i tot li va bé. Ha acceptat molt bé la companyia d’en Jesús i afirma que “acompanyar-ho és molt fàcil, ja m’ho vau dir, però és veritat”.
En Jesús confessa que està descobrint el món de la discapacitat intel·lectual i la tasca que es duu a terme en les entitats tutelars, un “món que desconeixia”.
Assegura que no sap què li aporta el voluntariat, però necessita fer-lo. S’ha acostumat a ser voluntari i li fa feliç.