Què necessita una persona amb discapacitat per poder estudiar, treballar, viure on decideixi, participar en activitats culturals o moure’s per la seva ciutat com qualsevol altra persona? Aquesta pregunta ha estat al centre de Building an Architecture of Inclusion, el congrés celebrat del 5 al 7 d’octubre a Brussel·les amb motiu del 30è aniversari de Disability Support Europe i al qual hi ha assistit una expedició de Som – Fundació.
La federació europea, que aplega més de 40.000 serveis arreu d’Europa, ha aprofitat l’aniversari per renovar la seva marca i iniciar una nova etapa. Passa de ser l’EASPD a Disability Support Europe.
Què significa construir una “arquitectura de la inclusió”?
La metàfora que dona nom al congrés té una traducció molt concreta. No n’hi ha prou amb reconèixer drets si després l’entorn impedeix exercir-los.
Pensem, per exemple, en una persona que vol treballar. No és suficient que legalment tingui dret a fer-ho. Necessita identificar i desenvolupar capacitats, processos de selecció accessibles, un lloc de treball adaptat a les seves necessitats i els suports adequats per fer la seva feina.
El mateix passa amb l’educació, l’habitatge o la participació comunitària. Per això, el congrés ha plantejat que la inclusió s’ha de construir des de les polítiques, els sistemes i els estàndards, de manera que les persones amb discapacitat tinguin les mateixes opcions i oportunitats per participar en la vida quotidiana.
Suport no vol dir decidir on ha de viure una persona
Una rampa no és suficient: també calen suports
L’última jornada va abordar una distinció especialment important: accessibilitat i suport no són el mateix, però es necessiten mútuament. La sessió del 7 d’octubre, vinculada a AccessibleEU, es va dedicar precisament a analitzar com connectar l’accessibilitat amb el suport humà per garantir la participació.
Un edifici pot ser físicament accessible i, malgrat això, una persona pot necessitar informació fàcil d’entendre. Un tràmit digital pot complir criteris tècnics d’accessibilitat, però continuar sent massa complex. I una persona pot necessitar suport per comprendre opcions, prendre una decisió o expressar les seves preferències.
Això és, en definitiva, el que proposa Building an Architecture of Inclusion: deixar de pensar que és la persona qui s’ha d’adaptar a allò que ja existeix i començar a dissenyar entorns, serveis i polítiques pensats perquè tothom hi pugui participar.
Per a Som – Fundació, aquesta mirada connecta directament amb el suport a la presa de decisions: no decidir per la persona, sinó donar-li els suports necessaris perquè pugui decidir i desenvolupar el seu propi projecte de vida.