Hi ha dies en què les lleis no només modifiquen articles. Hi ha dies en què canvien la manera d’entendre les persones.
El 22 de juliol de 2026 n’ha estat un.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la reforma del Codi civil català en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. La llei ha rebut un ampli suport parlamentari —124 vots a favor i 11 abstencions— i ha adaptat la legislació catalana a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Més enllà de la reforma jurídica, aquesta aprovació ha representat la consolidació d’un model basat en el respecte a la voluntat, les preferències i els drets de les persones.
Durant el debat parlamentari, tant el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, com el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, han definit aquesta reforma com un autèntic “canvi de paradigma”. I probablement no hi ha una expressió més encertada.
Del “decidir per” al “decidir amb”
Durant dècades, el nostre sistema jurídic ha partit d’una idea que semblava indiscutible: quan una persona no podia prendre determinades decisions, una altra les havia de prendre en el seu lloc.
La reforma aprovada pel Parlament ha partit d’una idea completament diferent.
Totes les persones tenen dret a exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions. I quan necessiten ajuda, el que han de rebre són suports perquè puguin decidir, no persones que decideixin per elles.
Pot semblar un matís, però és un canvi profund en la manera d’entendre la discapacitat, l’autonomia i els drets.
Què preveu la nova llei?
La reforma estableix un sistema flexible de suports, adaptat a les necessitats de cada persona.
No existeix una única resposta.
La llei preveu diferents modalitats de suport: des d’aquelles que es poden oferir de manera natural en l’entorn familiar o comunitari fins a mesures preventives que la mateixa persona pot planificar per al futur, passant per l’assistència formalitzada mitjançant escriptura pública o resolució judicial.
També incorpora un element fonamental: les salvaguardes.
És a dir, mecanismes perquè aquests suports s’exerceixin sempre d’acord amb la llei i amb la voluntat, les preferències i els drets de la persona, evitant possibles abusos o conflictes d’interès.
Què significa per a les persones?
Aquesta reforma no només ha canviat els procediments jurídics.
Ha canviat la pregunta.
Ja no es tracta de preguntar qui decidirà per una persona.
La pregunta passa a ser:
“Quin suport necessita aquesta persona per poder decidir?”
Aquest enfocament és molt més respectuós amb la dignitat de les persones i amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides.
I ara què?
L’aprovació de la llei ha estat una fita històrica.
Però també ha marcat l’inici d’una nova etapa.
Ara cal desplegar-la i convertir-la en una realitat.
Caldrà que jutges, fiscals, notaris, advocats, professionals socials i sanitaris incorporin aquest canvi de mirada en la seva pràctica quotidiana.
També caldrà continuar impulsant resolucions judicials accessibles, documents en lectura fàcil quan sigui necessari i eines perquè les persones puguin comprendre la informació abans de prendre decisions.
Perquè les lleis poden canviar el marc jurídic, però els drets només es fan efectius quan també canvien les pràctiques.
El compromís de Som – Fundació
A Som – Fundació hem celebrat aquesta reforma perquè reforça un model en què fa anys que treballem.
Cada dia acompanyem persones amb discapacitat perquè puguin exercir els seus drets, prendre les seves pròpies decisions i construir el seu projecte de vida amb els suports que necessiten.
La llei ha marcat el camí.
Ara ens correspon, entre tots, fer que aquest canvi legislatiu es tradueixi en més autonomia, més participació i més drets per a totes les persones.
Crèdits de les imatges: Parlament de Catalunya – Sergi Ramos Lavedesa