L’Àngel M. és una persona que no té família i li costa molt demanar ajuda a altres persones per solucionar aquells assumptes que el preocupen o l’inquieten. Durant un temps va viure sol i, arran de diverses circumstàncies, la Fundació Catalana Síndrome de Down el va adreçar a la nostra fundació per informar-se sobre el càrrec d’assistència.
L’assistència és una figura de suport a persones amb discapacitat intel·lectual que coincideix en gran mesura amb els preceptes que contempla la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat, ja que és la mateixa persona qui sol·licita al jutge el tipus de suports que requereix, sigui en l’àmbit patrimonial o personal.
L’Àngel va pensar que podria ser una bona opció, perquè ell només necessitava ajuda en temes econòmics i en assumptes relacionats amb la salut. Tenia molt clar que no requeria una tutela. Així doncs, es van iniciar els tràmits corresponents i, des de l’any 2013, rep els suports que va sol·licitar.
Al principi, només contactava amb la Rosa Padilla, la seva assistent, per a temes econòmics, dubtes sobre extractes bancaris i assumptes relacionats amb el pis. A poc a poc, ha anat guanyant més confiança i ha demanat suport per solucionar les qüestions relacionades amb la salut, sobretot, quan s’ha de fer una prova o anar a una visita mèdica, en les quals va acompanyat de la Yolanda Paz, auxiliar social.
En l’actualitat, comparteix pis amb un company que està tutelat per la Fundació La Tutela i amb qui conviu des de fa ja més de nou anys. Tot i que tenen caràcters molt diferents, coincideixen que tots dos són molt independents i els agrada mantenir la seva intimitat.
Quant a les tasques domèstiques, reben un suport a la llar dues vegades per setmana per comprar els productes d’alimentació i organitzar la neteja de l’habitatge.
Ens indicava que els mesos de pandèmia estan sent molt difícils, perquè no pot anar a la biblioteca ni a passejar i ha d’estar molt temps a casa. Està valorant estalviar per poder comprar un ordinador i poder reprendre de nou la lectura, augmentar la relació virtual amb altres companys o, fins i tot, fer alguna formació per via telemàtica. També es planteja fer voluntariat per a sentir-se útil ajudant a altres persones.
L’Àngel creu que, pel seu caràcter, encara no sol·licita tot el suport que necessitaria, però s’ha plantejat canviar aquesta actitud i preguntar més a la seva assistent sobre els temes que l’inquieten. Al final, és ell qui decideix quant i en quins assumptes vol rebre els suports per dur a terme el seu projecte de vida.