La família Álvarez García, que forma part del programa de Planificació de Futur des de 2011, ens explica les seves vivències en temps de confinament. L’Antonia, en Rafael, l’Adrián i l’Elisabeth són unes persones molt actives que es van organitzar per fer les tasques quotidianes i compartir activitats d’oci que els ajudessin a superar aquesta situació.
En Rafael ha estat el responsable d’anar a comprar i s’ha encarregat de proveir la família els productes que necessitava. Abans de cada sortida anava cobert amb totes les mesures de protecció per reduir al màxim el risc de contagi. També li tocava fer algunes tasques a casa i, de tant en tant, preparava el menjar perquè li encanta cuinar.
L’Antonia no ha sortit durant tot aquest temps perquè si “s’havia de posar algú malalt, almenys que fos només un de la família”. D’aquesta manera, ella garantia que podia continuar donant suport als seus fills i al seu sogre. Fins i tot, durant la fase 2 continuava restringint al màxim les seves sortides. Ara bé, com que és una persona molt solidària, tenia la “necessitat de fer alguna cosa per ajudar la gent” i, ja en les primeres setmanes, va trobar la manera de col·laborar cosint màscares. Va buscar materials que tenia per casa i va trobar diferents alternatives: tela, bosses i també va fer un model amb filtre. Tota una artista! En Rafael ens comenta que va distribuir màscares a una gran part del veïnat.
Una vegada a la setmana, l’Adrián es trobava virtualment amb els seus companys del Servei Ocupacional d’Integració de la Fundació Badalona Capaç. En aquestes trobades compartien experiències i realitzaven algun taller. Ara n’està fent un de cuina. La família està encantada perquè l’Adrián els prepara el menú un dia a la setmana, com a mínim.
L’Elisabeth ha mantingut durant tots aquests mesos el contacte virtual amb els seus companys de pis i els seus amics de l’Associació Catalana d’Espina Bífida i Hidrocefàlia. En les reunions parlaven dels assumptes que els preocupaven i aprofitaven per imaginar les sortides que podrien fer quan se superés la pandèmia, fins i tot van arribar a planificar les activitats d’oci que els agradaria dur a terme durant les seves vacances. Enguany, tenien plantejat anar a Cadis, però ja els han confirmat que no serà possible. L’Elisabeth, diu que “no passa res, si no pot ser, un altre any serà”.
A més, la família dedicava algunes tardes a construir una casa. L’Adrián, que és molt hàbil amb els treballs manuals, va proposar fabricar una casa de cartó i amb la col·laboració de la resta de la família es van posar mans a l’obra. En l’entrevista, ens 
comentaven, entre rialles, que com no hi havien fet els plànols han anat construint-la sobre la marxa i encara els queden molts detalls per a acabar-la. Però si veiem les fotos que ens han enviat, ningú ho diria, fins i tot han posat un jacuzzi al terrat. Tot un luxe.
L’Antonia i en Rafael asseguren que encara és aviat per ser conscients de tot el que els ha aportat el confinament. Destaquen que en aquests mesos han après el què és important, que és estar tots junts i, per descomptat, estar bé de salut. Per aquest motiu, han fet tot el possible per evitar el contagi i protegir a la família.